andreunin.jpg
Andreu Nin i Pérez (El Vendrell, 1892 – Madrid?, 1937)
Nascut en el si d’una família humil, els orígens de la història d’Andreu Nin comencen al Vendrell. Fou en la seva vila natal on s’inicià en el món del periodisme, amb les col·laboracions a El Baix Panadés i La Comarca; la seva activitat docent, el domini de llengües estrangeres – més concretament el francès i l’esperanto – així com també la seva militància política.

Fou docent al grup d’esperanto vendrellenc Frateco però, a més, també fou aquí on realitzà les seves primeres traduccions d’articles escrits tant en esperanto com en francès. Durant la Festa Major de Santa Anna del 1909, iniciarà la seva activitat revolucionària amb l’intent d’aturar un tren carregat de soldats que anava a reprimir als barcelonins després de la Setmana Tràgica.

És amb la vaga general de 1917, el final de la Gran Guerra i el triomf de la Revolució Russa que Nin evoluciona vers una activitat marcadament sindicalista, militant a la CNT. Nin formà part de la delegació barcelonina que va acudir a Moscú al congrés constituent de la Internacional Sindical Roja, l’estiu de 1921 i ja va establir-se a la capital moscovita fins a la tardor de 1930.

Tot i havent arribat a ser secretari general adjunt de la Internacional Sindical Roja, així com membre del Partit Comunista de l’URSS i delegat del soviet de Moscú, la sortida del país no va ser gens fàcil per Nin: després de la mort de Lenin i l’arribada al poder de Stalin, Nin s’incorpora a l’oposició amb el partit de Trotski, decisió que va comportar el seva marginació i el seu posterior retorn a Barcelona.

Amb l’esclat de la guerra civil i la desaparició de Joaquim Maurin, Nin és proclamat secretari general del POUM i conseller de Justícia amb el primer govern de la Generalitat en temps de guerra. El seu període al capdavant de la conselleria, de setembre a desembre de 1936, fou breu però la seva tasca va ser molt gran: Va crear els Tribunals Populars, va regularitzar l’administració de justícia, va reformar el sistema penitenciari català, va regular l’ordenació de les relacions de família i de les adopcions d’infants, i la concessió de la majoria d’edat als 18 anys.

Al llarg d’aquest recorregut, els estalinistes no van cessar en la seva campanya de desprestigi, separant-lo del govern de la Generalitat però també provocant-li la mort, la qual van arribar a vestir d’infàmies i calúmnies entorn a la seva persona que van perdurar molts anys.

El seu domini perfecte del rus va permetre que Nin fos el responsable de les millors traduccions a una llengua no eslava, com és el català, de grans obres de la literatura russa. Autors com Txèkhov, Dostoievski o Pliniak van trobar en Nin el seu pont amb la llengua catalana.

Ajuntament

©2019 Ajuntament del Vendrell