El colom és una espècie amb una gran adaptabilitat al medi urbà. Actualment no té depredadors, i aquest fet, junt amb la presència d’edificacions sense manteniment i el comportament incívic d’alguns ciutadans que els alimenten, provoca la proliferació descontrolada d’aquesta espècie.
L’Ajuntament no pretén eliminar-los del tot, sinó controlar que n’hi hagi pocs i s’alimentin de les molles perdudes.
ACTUACIONS
Xarxades: Es realitzen xarxades per a la captura de coloms. Aquestes es realitzen en funció de les denúncies dels ciutadans i en les zones on habitualment hi ha més presència d’aquesta espècie.
Gàbies fixes: Es realitzen captures periòdiques mitjançant gàbies trampa, que se situen estratègicament en diversos punts de la vila.
Disposició de xarxes de prevenció i punxes: S’utilitzen per a la protecció d’edificis.
Assessorament i atenció al ciutadà: Els tècnics de l’Ajuntament fan visites d’inspecció i assessorament a tercers per avaluar els possibles problemes i proposar les solucions corresponents.
Treballs a l’arbrat (tapar forats): Protecció de l’arbrat i retirada de nius. Es retiren els polls i els ous dels arbres de la via pública. Si no es fes, les femtes dels coloms podrien provocar greus malalties als arbres, que podien acabar morint. A més, el niu embruta el terra i el mobiliari urbà.
FITXA TÈCNICA DE L’ESPÈCIE
Nom vulgar: Colom
Nom llatí: Columba livia domestica
Ordre: Columbiformes Família: Colúmbids
Mida: 33 cm
Aliment: Llavors i grans
Reconeixement
És un ocell d'uns 33 cm de llargada. Té el cos robust i el coll curt. És de color gris amb dues bandes negres a les ales. El cap és gris fosc, amb tonalitats verdoses i liloses al coll; la cua també és fosca. El bec és curt, prim i fosc, amb una franja blanca, i les potes són vermelloses.
Cicle biològic
El mascle festeja la femella seguint-la i inflant el pit, a la vegada que fa un soroll típic. Construeix el niu relativament feble, de pals i altres deixalles, en forats de les roques o de les cases.
La femella pon 2 ous blancs, que tant ella com el mascle incuben durant dues setmanes i mitja. Alimenten els seus colomins amb una secreció anomenada llet del pap. Ambdós sexes produeixen aquesta substància, que és molt nutritiva per a les cries.
Cal dir que les cries són capaces de volar al cap de cinc setmanes.
La femella pot fer dues o tres postes per any, normalment durant la primavera i l'estiu.
Malalties relacionades
Estar en contacte amb excrements de coloms pot representar un risc per a la salut. Hi ha almenys tres malalties humanes que estan associades amb els excrements dels coloms: la histoplasmosi, la criptococosi i la psitacosi.
CONSELLS
Xarxes: És un impediment físic d’accés als coloms al lloc protegit. Són xarxes amb un pas de llum de 5 cm i permeten que els coloms no entrin ni s’hi quedin enganxats.
Pues o varetes: Són unes varetes col·locades entre 6 i 7 cm de distància entre elles, fixades a una superfície no gaire extensa. S’utilitza en cornises, ampits, etc., i evita que els coloms s’hi posin.