angel guimeràÀngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845 – Barcelona, 1924)
Nascut en el si d’una família acomodada a Santa Cruz de Tenerife, Guimerà arriba al Vendrell el 6 d’agost de 1854, i s’estableix a la casa pairal dels Guimerà, al carrer de Santa Anna, 10, que el besavi de l’Àngel va comprar el 1778.

La seva formació primària comença al Vendrell, a l’escola del mestre Josep Nogués i, tot i que la secundària la dugué a terme a Barcelona, sempre mantingué el contacte amb els amics de la vila del Vendrell i estigué al cas dels esdeveniments que hi succeïen. Una de les amistats vendrellenques que més marcà a Guimerà fou Jaume Ramon i Vidales, molt vinculat als cercles intel·lectuals de la ciutat durant la seva època d’estudiant de Dret a Barcelona. Va ser al Vendrell on Guimerà va aprendre la llengua catalana i començà a escriure les primeres poesies, i seguint el consell de Ramon i Vidales, passà del castellà al català en les seves composicions en vers.

El 1872 s’instal·là definitivament a viure a Barcelona i es desenvolupà en 4 grans àmbits: poesia, política, periodisme i teatre. La relació mantinguda a partir de llavors amb el Vendrell fou més esporàdica, tot i que va seguir mantenint el patrimoni familiar que tenien al municipi.

Pel que fa a la poesia, és considerat uns dels millors poetes vuitcentistes catalans. En destaca el títol de Mestre en Gai Saber que va guanyar als Jocs Florals de Barcelona el 1877. En periodisme, va participar durant vint-i-quatre anys (1873-1896) en la direcció, la redacció i el suport de l’edició de La Renaixença, primer com a revista i, posteriorment, com a diari. En l’àmbit polític, va participar en importants iniciatives i manifestacions del moviment catalanista de final del segle XX. Fou un dels creadors de la Lliga de Catalunya i va ser president de la Unió Catalanista. En sobresurt la intervenció com a ponent a les Bases de Manresa, i la seva participació com un dels portadors del Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII a Madrid.

Però si és reconegut Guimerà és per la seva trajectòria com a dramaturg. La seva obra teatral va obtenir una gran repercussió a Catalunya, però també a Espanya, Europa i Amèrica. De la seva producció destaquen títols com Mar i cel, Maria Rosa, Terra baixa o La filla del mar. Cineastes internacionalment reconeguts com Leni Riefenstahl o Cecil B. de Mille han portat a la gran pantalla alguna de les seves obres.

Va morir el 18 de juliol de 1924. El seu enterrament va constituir una de les manifestacions ciutadanes de dol més impressionants i sentides que es van viure a Barcelona durant el segle XX.

 

©2019 Ajuntament del Vendrell