El Vendrell, 18 de gener de 2024
L’Any Àngel Guimerà, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari de la mort de l’escriptor, s’ha presentat avui en una roda premsa al Palau Moja de Barcelona en què han participat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, municipi coorganitzador de l’any, i el comissari de la commemoració, Ramon Bacardit.
Els objectius de l’Any Guimerà giren al voltant de tres eixos: l’obra del dramaturg, la seva significació com a poeta i el paper determinant de Guimerà com a verbalitzador del catalanisme i activista a favor dels drets humans. En aquest sentit, aquesta commemoració vol eixamplar el coneixement de la seva obra dramàtica més enllà dels títols més habituals, plantejar el debat sobre la validesa de la seva obra poètica i, finalment, revisar la seva posició respecte del catalanisme i la significació d’actes com el discurs en català com a president de l’Ateneu Barcelonès el 1895.
Una oferta de dramatúrgia, cinema, exposicions, conferències, jornades d’estudi i recitals de la seva poesia permetrà que Guimerà es faci present a les llibreries, a les biblioteques, als teatres, als centres culturals i ateneus, a les escoles, als centres d’ensenyament secundari i a les universitats en tot el seu abast.
Tota la programació, en totes les seves formes i en tots els seus llenguatges, ha de servir perquè Àngel Guimerà sigui tan justament homenatjat com prou degudament conegut i llegit arreu dels territoris de parla catalana, no només com a dramaturg, sinó com a poeta, catalanista i defensor dels drets humans.
Actes al Vendrell i Barcelona
L’inici oficial de la commemoració tindrà lloc el 23 de febrer al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, municipi on va viure Guimerà. A més dels parlaments institucionals, l’acte, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i el consistori del Vendrell, presentarà els tres eixos principals de l’Any i comptarà amb la participació de Gemma Ventura, Blanca Llum Vidal i Mercè Pons, entre d’altres.
Per a posar punt i final a l’Any, el 26 de novembre es celebrarà l’últim acte a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya que comptarà amb la direcció artística de Xavier Albertí.
Guimerà a escena, exposicions i jornades acadèmiques
Dins de la seva voluntat de contribuir a la difusió del patrimoni dramatúrgic català i tot coincidint amb els actes de commemoració de l’Any Guimerà, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, el Teatre Nacional de Catalunya ha programat activitats teatrals diverses durant la temporada 2024/2025 que ajudaran a divulgar la producció literària d’aquesta figura cabdal de la cultura catalana. La presentació d’aquestes activitats es farà durant la roda de premsa de presentació de la temporada 2024/2025 al TNC.
A l’abril, la Filmoteca de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes, presentaran dues obres de Guimerà adaptades al cinema: Maria Rosa de Cecil B. DeMille (1916), els dies 11 i 23 d’abril, amb música en directe, i La hija del mar d’Antoni Momplet (1953), el 25 d’abril.
El Festival Grec també s’unirà als actes de commemoració de l’Any Guimerà i oferirà una lectura de les paraules de Guimerà al Teatre Grec amb la veu de Lluis Homar. Serà el 15 de juliol.
A la tardor, la Institució de les Lletres Catalanes i la Sala Beckett proposaran unes jornades de creació i reflexió sobre l’empremta del teatre d’Àngel Guimerà en l’escriptura teatral catalana d’avui. Amb una taula rodona d’experts sobre el tema, i una mostra de peces breus originals, creades al Laboratori Peripècies de la Sala Beckett, expressament per a l’ocasió.
La companyia de teatre Dagoll Dagom celebra els 50 anys d’existència i el comiat definitiu dels escenaris amb el seu musical més emblemàtic: Mar i Cel, basat en l’obra d’Àngel Guimerà, amb música d’Albert Guinovart i text de Xavier Bru de Sala. L’espectacle s’estrenarà el setembre del 2024 al Teatre Victòria.
Coincidint amb la finalització de la digitalització de la documentació del Fons Guimerà referida a les gestions per sol·licitar el premi Nobel per a Guimerà, la Biblioteca de Catalunya prepara una jornada, el 3 d’octubre, destinada a recordar la relació del dramaturg amb el guardó.
Els dies 14, 15 i 16 de novembre, la Societat Verdaguer organitzarà el XII Col·loqui Internacional Verdaguer en el que posaran l’atenció a la condició de Guimerà i Jacint Verdaguer d’agents decisius de la configuració de l’espai literari català contemporani: de la seva mateixa institució com a tal (en el curs d’una complexa convivència de les lògiques simbòliques de la Renaixença amb les del mercat literari) i de la seva projecció internacional (amb l’episodi categòric de la candidatura de Guimerà al Nobel). Aquestes jornades es celebraran als municipis del Vendrell, Folgueroles i Vic.
Hi haurà, també, diverses exposicions itinerants que volen reflectir totes les facetes de Guimerà, posant l’accent en la seva carrera internacional en l’àmbit del teatre, en la seva poesia i en el seu activisme catalanista.
L’autor
Àngel Guimerà Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) és el dramaturg català de més projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a la majoria de llengües i algunes de les seves produccions foren traslladades al cinema o es convertiren en òperes. Guimerà renova l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat una oferta de teatre en català a partir, sobretot, de l’extensa i variada producció de Frederic Soler (Pitarra) (Barcelona 1839-1895), que consolidà una audiència per a la dramatúrgia en català. La seva gran capacitat com a creador teatral feu possible l’evolució de la tradició del sainet i del teatre breu cap a la comèdia i el drama de costums i l’aproximació a les fórmules del teatre realista. Guimerà, al seu torn, fou el veritable artífex de la introducció del gènere tràgic en l’escena en català. De la quarantena de textos dramàtics que escrigué se’n solen representar molt pocs. La majoria corresponen als drames en prosa de base realista: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900). De les seves tragèdies en vers, però, només es recorda Mar i cel (1888), per la versió en format de musical de Dagoll Dagom en text Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart (1988).
Però Guimerà no fou només dramaturg, la seva producció poètica té un gran relleu i aporta uns elements de modernitat temàtica i formal que no han estat prou valorats.
No hem d’oblidar tampoc la faceta del Guimerà activista catalanista, verbalitzador d’algunes de les idees de força del moviment tant a la publicació La Renaixença que dirigia amb col·laboració amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a Cants a la pàtria (1906). La seva imatge pública tingué un gran relleu, no només com a ideòleg del catalanisme, sinó que també fou un personatge enormement popular.
El comissari
Ramon Bacardit Santamaria (Barcelona, 1962) es doctora en Filologia Catalana amb la tesi Tragèdia i drama en l’obra d’Àngel Guimerà (desembre de 2005). Membre de la Societat Verdaguer, d’estudis sobre literatura del segle XIX, i de la Societat de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva activitat acadèmica s’ha centrat en la història del teatre català del segle XIX, especialment en la figura d’Àngel Guimerà. A més de nombroses publicacions sobre l’autor, va col·laborar en l’organització del «Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX», que tingué lloc al Vendrell el setembre de 1995, i en el procés de posada en escena de Terra baixa al Teatre Nacional de
Catalunya, amb direcció de Ferran Madico (2000). Col·labora en l’organització dels diversos seminaris anuals sobre Guimerà que tenen lloc al Vendrell. També va participar en el seminari «Invisible Catalans and the Nationalist Struggle for Recognition, 1886-2014» a la Universitat de Swansea, el 2 d’abril de 2014, amb la comunicació: «Catalan culture and Catalan Nationalism in XIX century. Guimerà’s Renaixensa». És autor de dues obres sobre el dramaturg: Tragèdia i drama a l’obra d’Àngel Guimerà (2009) i Primera Lliçó sobre Àngel Guimerà (2023).