El Vendrell, 7 d'octubre de 2020

El Departament de Territori i Sostenibilitat inicia el proper dijous, 8 d’octubre, el primer dels processos participatius oberts a la ciutadania del Pla territorial parcial del Penedès, amb una sessió telemàtica amb experts al voltant de l’ordenació dels espais oberts proposada al document d’avanç del Pla. 

Un Pla territorial parcial és un instrument de planejament que abasta l’àmbit d’una vegueria i que fixa les estratègies territorials pel desenvolupament futur de la zona, amb una visió més àmplia que el planejament urbanístic municipal i, en el cas del PTP del Penedès, un horitzó temporal fins l’any 2038. Així, proposa estratègies per a tres sistemes: el dels espais oberts, el dels assentaments urbans i el de les infraestructures de transport i comunicacions. 

En el cas del Penedès, el Govern va acordar el 2014 iniciar la redacció del seu propi Pla territorial parcial. D’aquesta manera, es donava continuïtat a la creació, el 2010, de l’àmbit de planificació territorial parcial del Penedès. Està integrat per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que van manifestar explícitament la seva voluntat de pertànyer a l’àmbit de les Comarques Centrals. En total, abasta 72 municipis. 

L’avanç, una base de treball 

L’avanç de proposta que se sotmet a debat és un document obert, que no incorpora encara normativa ni propostes tancades. Legalment no és obligatori redactar-lo, però el Departament el concep com una base sobre la qual treballar amb veïns, associacions i sector empresarial, a més dels governs locals. Cal entendre’l, per tant, com un marc propositiu per facilitar el debat ciutadà. De fet, el Pla territorial parcial del Penedès és el segon pel qual es redacta un avanç de proposta, després del Pla territorial metropolità de Barcelona. 

Un cop presentat públicament l’avanç el passat 22 de juliol, s’obre ara el primer procés de participació ciutadana, que s’estructura al voltant de quatre grups temàtics: espais oberts; assentaments residencials; dinàmiques econòmiques, i infraestructures. Per cada grup temàtic hi haurà dues sessions: una primera d’experts que aportaran el seu punt de vista sobre la qüestió, i una segona on les persones interessades que s’hagin registrat podran debatre i fer les seves aportacions.  

Totes les sessions seran telemàtiques i, per seguir-les o participar-hi, caldrà inscriure’s prèviament a través del portal participa.gencat.cat. Tota la documentació de l’avanç del Pla territorial està disponible per a consulta i descàrrega al web del Departament de TES.

El calendari de les sessions participatives és el següent: 

  • 1a sessió d’experts, sobre espais oberts: 8 d’octubre 

  • 1a sessió deliberativa, sobre espais oberts: 15 d’octubre 

  • 2a sessió d’experts, sobre assentaments residencials: 22 d’octubre 

  • 2a sessió deliberativa, sobre assentaments residencials: 29 d’octubre 

  • 3a sessió d’experts, sobre activitat econòmica: 5 de novembre 

  • 3a sessió deliberativa, sobre activitat econòmica: 12 de novembre 

  • 4a sessió d’experts, sobre infraestructures: 19 de novembre 

  • 4a sessió deliberativa, sobre infraestructures: 26 de novembre 

Durant les sessions deliberatives es recolliran totes les aportacions que facin en el mateix moment les persones que s’hi hagin registrat, que se sumaran a les que es vagin recollint des del portal participa.gencat.cat. Un cop finalitzades totes les jornades de debat, a principis de 2021 es presentarà el document de retorn, que sintetitzarà les aportacions rebudes durant aquest primer procés participatiu. 

Els passos de la tramitació 

Els suggeriments i opinions recaptades durant el procés participatiu serviran per redactar l’Avantprojecte del Pla, que ja serà un document amb determinacions de caràcter normatiu. Es preveu disposar d’aquest Avantprojecte aprovat durant el primer semestre de 2021, en funció de la seva complexitat. Requerirà de l’informe favorable de la Comissió de Territori de Catalunya i de la resolució del conseller de TES.  

Immediatament després d’aprovar l’Avantprojecte, s’obrirà el segon període de participació ciutadana, que durarà dos mesos. Un cop incorporades les aportacions rebudes, el conseller de TES aprovarà inicialment el Pla territorial, que se sotmetrà a un tercer període d’informació pública i audiència als ajuntaments afectats durant un mes.  

Els darrers passos seran l’aprovació provisional pel conseller, un darrer informe favorable de la Comissió de Territori de Catalunya i l’aprovació final a càrrec del Consell Executiu.  

Reconeixement de la identitat penedesenca 

La zona que ara abastarà el Pla territorial parcial del Penedès abans es trobava dividida entre els àmbits d’ordenació territorial de les Comarques Centrals, Camp de Tarragona i l’Àmbit Metropolità de Barcelona. Per tant, el seu desenvolupament ja estava emparat per aquests tres plans territorials. No obstant, una vegada es va decidir constituir el Penedès com un àmbit propi, el Departament de TES va apostar per anar més enllà de la mera refosa dels tres plans antics i elaborar un Pla territorial parcial nou i específic, d’acord amb criteris alineats amb una nova cultura del territori més actual. 

D’aquesta manera, el Departament constata i respecta l’existència d’una identitat pròpia del Penedès, més enllà de la seva situació entre les dues àrees metropolitanes més importants de Catalunya. A més, el Pla territorial del Penedès serà el primer d’una nova generació de plans territorials.  

Té un nou enfocament conceptual, metodològic i de continguts, tot d’acord amb els principis que estan inspirant la redacció de la nova Llei de territori, com ara el desenvolupament sostenible, la minimització del consum de nou sòl o la incorporació dels criteris paisatgístics com a element transversal. També té en consideració els efectes del canvi climàtic, que requereix d’accions d’abast més general que les municipals. 

Una nova generació de planejament  

El Penedès és un àmbit heterogeni, la quarta vegueria més poblada de Catalunya, tot i la seva dimensió reduïda. No obstant, la seva identitat rau, en gran mesura, en una plana reblerta de vinya i amb petits municipis, amb una activitat vitivinícola molt dinàmica. En el marc dels treballs de redacció del PTP, el Departament de TES ha desenvolupat un treball de caracterització dels sòls agrícoles segons el seu valor per aquesta activitat econòmica. El protocol s’ha elaborat amb la Fundació Món Rural, la Fundació Agroterritori, el Departament d’Agricultura i Unió de Pagesos. 

Aquest protocol permetrà conèixer quins són els sòls amb més valor agrícola del Penedès i ampliar la seva protecció. Serà el primer cop que es protegiran de forma objectiva els sòls agrícoles, algun del quals amb un rang assimilable al dels sòls amb protecció especial pels seus valors naturals.  

Igualment, el Pla inclou el factor paisatge en tota la presa de decisions. Així, en l’anàlisi dels assentaments, els espais oberts i les infraestructures presents i futures es té en compte el paisatge com a actiu cultural, identitari i econòmic a potenciar.   

Pel que fa als assentaments urbans, es fixen estratègies a diferent nivell, sempre atenent a la racionalització del consum de sòl. Finalment, quant a les infraestructures, el Pla territorial ofereix alternatives a les propostes del planejament existent. 

De la mà del territori 

Els plans territorials s’elaboren sempre en coordinació amb els ajuntaments i les entitats municipalistes del seu àmbit. En aquest cas, el novembre de 2014 es va constituir un grup de treball format per 10 membres de la Generalitat i 12 en representació del món local. Així, cadascuna de les quatre comarques de l’àmbit aporta 4 persones: una de l’Associació Catalana de Municipis, una de la Federació de Municipis de Catalunya i dues del Consell Comarcal. Els més de cinc anys que el grup porta treballant dona una idea de la complexitat d’aquest Pla. S’han celebrat un total de 25 reunions. 

A finals de 2016 es va proporcionar als ajuntaments una memòria preliminar que els avançava l'estructura del Pla i els principals objectius. Durant el 2017 es van dur a terme quatre sessions de presentació d’aquesta memòria preliminar, una a cada consell d’alcaldes de cada comarca, complementades amb una jornada de debat el novembre de 2018 a Vilafranca del Penedès. 



©2019 Ajuntament del Vendrell