El Vendrell, a 22 de setembre de 2020
La sala d’exposicions Portal del Pardo acull la mostra de les guanyadores de la desena edició de la Biennal de Ceràmica del Vendrell, un certamen plenament consolidat i de reconeguda projecció internacional. A l’exposició s’hi podran veure les obres de dues de les ceramistes guanyadores: Olga Simonova (Alemanya) i Mingshu Li (Xina). Malauradament, les obres de la també premiada Simcha Even-Chen (Israel), no es podran exposar per dificultats de mobilitat de les obres d’art arran de les mesures sanitàries de la Covid-19.
L’exposició es podrà visitar del 25 de setembre fins al 25 d’octubre de 2020, en horari de dimarts a divendres de 17 h a 20 h, dissabte d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h i diumenge i festius d’11 h a 14 h.
Olga Simonova
La ceramista fa ús de l’argila com un material versàtil i indispensable per a l’expressió de les seves idees. La superfície de porcellana és el llenç de les seves imatges. La interacció entre plàstic, gràfics i pintura és l’essència de les seves creacions.
La forma tridimensional inclou un tema que es reprodueix escena rere escena girant l'objecte. Per tal de percebre la seva obra com una creació, cal prendre temps.
Simcha Even-Chen
Les escultures de Simcha són objectes autònoms que es diferencien de la narrativa o l'objecte. Com a objectes autònoms, porten l’espectador a seguir la seva imaginació i sentiments pel seu significat.
Simcha no busca la primesa, la fragilitat, la transparència i la blancor de la porcellana. Les seves obres d'art tracten qüestions de nous inter-espais creats pel col·lapse, el moviment, el color, els patrons i la fluïdesa.
Mingsgu Li
Mingshu creu que la forma de l'escultura ceràmica significa no només l'argila en sí, sinó també l'espai buit que hi ha al seu interior. Els forats creen diàlegs entre dins i fora; com a extensió de la superfície i entren en un diàleg amb el material per descobrir i crear alguna cosa nova: l’espai. Un forat en si té tanta forma com una massa sòlida; utilitza la flexió i estirament de l'espai per ampliar la superfície d'una escultura en un espai limitat. Té una significat similar a l'espai en blanc de la pintura o a les pauses de la música de piano en les seves obres.