El proper 12 de juliol, a les 21.30 h, a la plaça Nova del Vendrell, tindrà lloc un homenatge a l’Orquestra Pau Casals, amb un concert a l’aire lliure i gratuït de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. La formació, dirigida per Jordi Mora, comptarà amb 40 músics que interpretaran l’Ària de la Suite núm. 3 en Re Major, BWV 1068 de J.S. Bach i la Simfonia núm. 3, op. 55 “Heroica” de L. Van Beethoven.

El concert, organitzat per l’Ajuntament del Vendrell i la Fundació Pau Casals, serà retransmès en directe el mateix dia 12 de juliol a la Plaça del Tívoli del Vendrell i a la Sala Polivalent del Museu Pau Casals a Sant Salvador i es podrà veure també en directe per RTV El Vendrell. A més, serà ofert a la Xarxa de Televisions Locals per a la seva difusió per altres emissores locals de Catalunya, i el 14 d’agost, el concert es podrà veure en diferit pel Canal 33 i properament s’emetrà també per Catalunya Música.

Aquest any 2020, la ciutat del Vendrell és la Capital de la Cultura Catalana i la Fundació Pau Casals commemora el Centenari de la creació de l’Orquestra Pau Casals, reivindicant la història i l’impacte musical i social de l’Orquestra i la figura de Pau Casals com a director, amb la programació d’activitats i projectes al llarg del període 2020-2021.

El 10 de juliol de 1927, els músics i membres del Patronat de l’Orquestra Pau Casals, juntament amb l’Ajuntament de la vila del Vendrell van retre un homenatge a Pau Casals, nomenant-lo fill predilecte i organitzant diversos actes, entre els quals dos concerts de l’orquestra que ell mateix va dirigir: un a la plaça Nova (en aquell moment Pi i Margall) on van interpretar obres de Beethoven, Morera, Bach i Wagner, i un altre al Teatre Tívoli.

Per commemorar aquesta efemèride i coincidint amb la celebració del Centenari de l’Orquestra Pau Casals i de la distinció del Vendrell com a Capital de la Cultura Catalana, el proper 12 de juliol l’Orquestra Simfònica Camera Musicae interpretarà una selecció de les obres interpretades aquell mateix dia per l’Orquestra Pau Casals.

Aquest concert havia de donar el tret de sortida al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell 2020, que ha estat cancel•lat a causa de la COVID-19.

Tal com han explicat els organitzadors, malgrat que l’objectiu del concert era reproduir aquell homenatge històric de l’any 27, la pandèmia ha obligat a modificar el format, reduint-ne l’aforament de públic, però en cap cas l’esperit. Així, a la Plaça Nova s’hi ubicaran una quarantena de cadires, al Tívoli 90 cadires més, mentre que al Museu Pau Casals se n’instal·laran una trentena.

En concret, Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals, ha destacat que “tot i que, malauradament, per causa de la COVID 19 no hi haurà tot el públic que ens hagués agradat, el què sí es mostrarà el dia 12 és com cent anys després el Vendrell se’n recorda de Casals, se’n recorda d’aquella gesta i això quedarà com un missatge importantíssim que podrà arribar a tot el món”. Pardo també ha ressaltat la coincidència de l’objectiu clau de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae amb l’esperit de l’Orquestra Pau Casals, que és “obrir les audiències, adreçar-se a nous públics, popularitzar la música clàssica, però també amb un component d’innovació important”.

De la seva banda, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, també ha volgut posar l’accent en l’essència del missatge que es vol transmetre amb el concert del dia 12 de juliol: “tot i el canvi de format, l’objectiu continua sent el d’homenatjar el músic i sobretot l’humanista i fent-ho amb més raó durant aquesta pandèmia”. En aquest sentit, l’alcalde ha assegurat que “el missatge que volem enviar al món, amb raó de la crisi sanitària, ha de ser que la cultura ha d’estar al capdavant de la societat per dir que no hi ha repte que no puguem superar”. Martínez també s’ha referit a la gran tasca del Mestre per fer que la cultura arribés a tothom i en aquesta línia ha dit que aquesta ha estat i és la màxima de tots els actes que s’organitzen com a Capital de la Cultura Catalana 2020.

 

Entrades

Per accedir tant a la Plaça Nova com a la Plaça del Tívoli i a la Sala Polivalent del Museu Pau Casals (espais on s’emetrà en directe la projecció del concert), i degut a les restriccions d’aforament decretades a causa de la COVID-19, l’accés serà amb entrada anticipada. Les entrades gratuïtes es podran aconseguir a través de la pàgina web de l’Ajuntament a partir de la propera setmana i fins a esgotar les localitats. El dia del concert caldrà acreditar l’entrada de forma impresa o bé en un dispositiu mòbil. En el cas de la Sala Polivalent del Museu Pau Casals caldrà fer una reserva prèvia enviant un correu electrònic a museu@paucasals.org o bé trucant al 977 68 42 76.

 

10 DE JULIOL DE 1927: HOMENATGE DEL VENDRELL A PAU CASALS

El 10 de juliol de 1927 els músics de l’Orquestra Pau Casals va tenir la iniciativa d’organitzar un homenatge a Pau Casals com a reconeixement i agraïment a la tasca que estava fent amb la seva orquestra per tot Catalunya. Es va crear una comissió formada pels membres de l’Orquestra Pau Casals i membres del Patronat per organitzar aquest homenatge a la seva vila natal, El Vendrell, un acte ampli i popular que va comptar amb diferents esdeveniments i concerts que es van desenvolupar durant tot el dia.
Un dels actes més importants va ser el concert popular que Pau Casals va dirigir amb al seva orquestra a la plaça Pi i Maragall, actual Plaça Nova, on van interpretar l’Obertura Leonora núm.3 de Beethoven, la sardana Serra Amunt d’Enric Morera, l’Ària de Bach i l’Obertura de Tannhäuser de Wagner. La plaça es va quedar petita davant la multitud de persones i vendrellencs que no es van voler perdre una actuació històrica. Les imatges i el film que es conserven en son un bon testimoni.
Abans del concert, Pau Casals fou nomenat fill predilecte del Vendrell per l’aleshores alcalde Josep Vilanova, qui li va fer entrega en el mateix acte d’una batuta feta d’una fusta d’olivera borda sortida dels peus de l’Àngel Tobies. La batuta es conserva al Museu Pau Casals de Sant Salvador, juntament amb la placa de la Coral la Lira, una gralla que li va oferir la Unió Musical i un magnífic llibre de signatures. Un cop acabat l’acte de l’Ajuntament i la comitiva es va dirigir al carrer de Montserrat per inaugurar la placa amb el nom de Pau Casals i posteriorment van anar a la Casa Nadiua, al carrer Santa Anna, on es va instal·lar una placa commemorativa, que avui dia encara es pot veure col·locada a la façana.
Després del concert popular, al Teatre Tívoli es va oferir un dinar amb més de 300 convidats que va servir l’Hotel Ritz. En acabar Pau Casals va dirigir de nou l’Orquestra Pau Casals interpretant obres de Weber, Beethoven, Boccherini, Wagner, Bach, Lohengrin i Rienzi.
El concert va ser de pagament i els diners recaptats van anar a benefici del Vendrell.
El 13 d’octubre de 2020 es commemorarà el centenari del primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, una formació que Pau Casals va impulsar i crear l’any 1920, i que es va convertir en un projecte d’excel·lència musical i compromís social. Malauradament aquest projecte va acabar definitivament amb la Guerra Civil Espanyola.

 

L’ORQUESTRA SIMFÒNICA CAMERA MUSICAE

L’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM), fundada l’any 2006, ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic per la seva tasca de divulgació de la música clàssica en sectors molt diversos, prestant especial atenció al públic melòman i jove. Ha actuat en sales com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, l’Auditori de Barcelona, l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, l’Auditorio de Saragossa, el Palacio Euskalduna de Bilbao, el Palau de les Arts de València i l’Auditorio Víctor Villegas de Múrcia, entre d’altres. L’OCM desplega les seves temporades de concerts de producció pròpia a Barcelona, Tarragona i Lleida.
Des del seus inicis, Tomàs Grau n’és el director titular i artístic, i des de la temporada 2017-18 el mestre Salvador Mas n’és el principal director convidat, rol que abans van exercir Jordi Mora i José Rafael Pascual Vilaplana. L’OCM va iniciar la temporada 2009-10 el seu projecte de residència a l’Auditori del Tívoli del Vendrell, vigent en l’actualitat.
L’Orquestra Simfònica Camera Musicae ha col•laborat amb directors com Antoni Ros Marbà, Edmon Colomer, Rinaldo Alessandrini, Gábor Takács-Nagy, Marzio Conti, John Rutter, Josep Caballé Domenech, Virginia Martínez, Salvador Brotons, Diego Martin-Etxebarria i Massimo Spadano; i solistes com Stephen Kovacevich, Sabine Meyer, Steven Isserlis, Patricia Kopatchinskaja, Roberto Alagna, Gautier Capuçon, Mark Padmore, Alexander Melnikov, Seong-Jin Cho, Alice Sara Ott, Sayaka Shoji, Albrecht Mayer, Clara-Jumi Kang, Ainhoa Arteta, Asier Polo, Leticia Moreno, Pablo Ferrández, Judith Jáuregui, Albert Guinovart o Rafael Aguirre, entre d’altres.
Tot i realitzar la seva activitat principalment a Catalunya, l’OCM també actua de manera periòdica arreu de l’estat espanyol i ha realitzat gires de concerts a Alemanya, Suïssa i la República Txeca. Ha enregistrat, entre d’altres, els discs Die Romantische Seele, Alba Eterna, Tempesta esvaïda, Un conte de Nadal i Mediterráneo.

 

EL PROGRAMA

Orquestra Simfònica Camera Musicae
Jordi Mora, director

J.S. BACH: Ària de la Suite núm. 3, BWV 1068
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 3, op. 55 'Heroica'

 

Johann Sebastian Bach va escriure quatre suites orquestrals, totes elles d'una bellesa extraordinària. No obstant això, l’Ària de la Suite núm. 3 ocupa un lloc emblemàtic perquè, en la seva aparent senzillesa, concentra tota la complexitat de la música: la fascinació d'una melodia que es repeteix però que no avorreix perquè sempre avança; la intriga d'una harmonia que sembla que segueix els cànons sent, al mateix temps, única, i una textura contrapuntística en la qual els instruments diuen coses diferents, parlen al mateix temps, però s'escolten i s'entenen.

Beethoven va comprendre perfectament que la composició anava d’això: fer que el difícil semblés fàcil i, conscient d'això, va decidir parlar de l'ésser humà a través de la música. Amb la seva tercera simfonia va demostrar la seva genialitat i valentia al mostrar que no renunciava a les herències musicals, però que no es lligava a elles. Considerada, per la majoria d'experts, com la simfonia que va marcar el pas del Classicisme al Romanticisme, el títol "Heroica" simbolitza més un ideal que una persona concreta. Els seus quatre moviments reflecteixen a la perfecció aquest 'per aspera ad astra' (des de l'adversitat fins als astres) que tant va inspirar als compositors de segle XIX.

 

JORDI MORA, DIRECTOR

Nascut a Barcelona, realitza els seus primers estudis musicals de piano i viola al Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat. A Alemanya es gradua a la Hochschule für Musik de Würzburg com oboista i, becat per l’estat de Baviera, es llicencia en Musicologia i Filosofia a la Universitat de Munic.
Estudia direcció orquestral principalment amb Sergiu Celibidache, participant en nombroses classes magistrals de direcció́ a la Universitat de Mainz, a Munic amb la Münchner Philarmoniker, com també altres cursos arreu d‘Europa.
Ha estat director titular de l’Orquestra Nacional de Grècia i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Com a director convidat dirigeix regularment arreu d’Europa, EUA i Amèrica del Sud, orquestres com la Simón Bolívar de Veneçuela, l’Orquestra Nacional d’Argentina, Filharmònica de Munic, Orquestra de la Ràdio i Televisió de Grècia, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional Catalunya, i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.
Realitza una àmplia tasca pedagògica, especialment a Espanya, Suïssa, Alemanya, Holanda i Argentina, i ha estat membre del jurat de diversos concursos internacionals. L’any 2003 va ser nomenat professor de direcció orquestral a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i el 2010 professor convidat permanent de la Grieg-Akademie a Bergen (Noruega).
Actualment és el director de l’Orquestra Simfònica Segle XXI i de la Bruckner Akademie Orchester. L’any 2013 va ser nomenat Principal Director convidat de l’Orquestra Filharmònica del Líban, i el 2014 de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. Ha estat recentment convidat a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Nacional d’Argentina.

 

Foto: Fons de la Fundació Pau Casals



©2019 Ajuntament del Vendrell