El dia 19 d'octubre, a les 19 h, la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell inaugura l'exposició "El meu veí Clavé", dedicada a il·lustrar l'amistat entre l'escultor Apel·les Fenosa i el pintor Antoni Clavé. El veïnatge del títol de l'exposició fa esment a la circumstància que tots dos vivien al número 45 de la rue Boissonade, al barri parisenc de Montparnasse.
Gràcies a aquesta proximitat, tots dos van mantenir una relació que anava més lluny dels cercles artístics on tots dos es movien.Clavé i Fenosa comencen a vincular-se com a exiliats republicans catalans a París d'ençà de la seva fugida a França. Durant l'ocupació alemanya i en els anys posteriors, participen en totes les exposicions i activitats que promovien els artistes espanyols i catalans exiliats. Així doncs, habituals dels cafès de Montparnasse, la seva amistat es va fer extensiva a artistes exiliats com Óscar Domínguez, Pedro Glores, Grau Sala, Martí Bas o Joan Rebull.
L'exposició documenta aquest període i presenta una imatge de tots aquests artistes reunits a l'estudi de Fenosa. Així mateix, es presenta un dels material inèdits de l'exposició: una sèrie d'obres que els artistes espanyols, inclòs Clavé, dediquen a Fenosa per ajudar-lo a dur endavant el Monument als màrtirs d'Oradour. A més, l'exposició es fa ressò del viatge que Clavé i Fenosa fan a Praga l'any 1946, pel suport a la República espanyola que s'organitza a Praga, i que enforteix l'amistat entre tots dos.
Pel fet de ser veïns a la rue Boissonade, de seguida es fan habituals les visites als dos tallers. En aquest sentit, l'exposició mostra fotografies inèdites, fetes per Nicole, de Fenosa amb Clavé i amb la seva mare, Maria Sanmartí, que vivia amb Clavé i que també pintava. Es pot veure, per exemple, un retrat pintat per Antoni Clavé del seu fill Jacques, que també va ser representat per Apel·les Fenosa.
A més d'aquest veïnatge, el món de Clavé i de Fenosa va tornar a agermanar-se pel fet de ser tots dos artistes de la Sala Gaspar de Barcelona, on també exposava Picasso. Clavé i Fenosa exposen reiteradament a Barcelona i a la mostra es poden veure documents de la seva relació amb la Sala Gaspar, arribant fins i tot a editar una monografia semblant a l'Editorial Polígrafa, coordinada en tots dos casos pel poeta Joan Perucho.
Les seves trajectòries van cloure amb l'atorgament a tots dos de la Medalla d'Or de la Generalitat, al mateix temps que Dalí, Miró i Tàpies, i el suport decidit que l'un i l'altre van oferir per la recuperació de l'Estatut de Catalunya i les institucions d'autogovern català.
Foto: Jean-Marie del Moral