Seu electrònica
InfoparticipA
 

El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l’època romana.

Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d’aficionats a l’arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D’aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n’hi cabia més. Aleshores van demanar a l’Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l’any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l’any 1993.  

Actualment, el Museu resta tancat amb motiu de les obres de reforma de la Casa Museu Àngel Guimerà. L’Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.


Els principals jaciments que es troben representats en el fons del Museu són:

• Mas d’en Gual (el Vendrell)

És un modest assentament típic d’un lloc pla especialitzat en activitats productives i artesanals. En aquest lloc hi ha dos elements característics d’aquestes funcions: sitges d'emmagatzematge de l'excedent cerealístic i forns, i altres estructures lligades a les activitats metal•lúrgiques.

L’excavació d’aquest indret va tenir com a resultat la troballa d'una peça sens dubte excepcional: una terracota púnica que s'insereix en el model de les anomenades màscares grotesques. Es tracta d'un tipus de màscara que és ben coneguda entre els models dels principals nuclis púnics mediterranis com Eivissa, Cadis, Mozia, colònies de Sardenya i, sobretot, Cartago.

La màscara ha estat datada cap al 200 a.C, la qual cosa ens porta a manifestar que és la peça de major importància més antiga que en aquests moments s’ha trobat al municipi del Vendrell.

Altres peces interessants d’aquest jaciment que es conserven al Museu són dues pedres de molí atribuïdes a l’època ibèrica, encara que amb dubtes, i un molí de rotació gairebé sencer. També cal esmentar una gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d’àmfores ibèriques i itàliques.

• La Creu de Coma-ruga (el Vendrell)

Aquest jaciment va ser excavat l’any 2005, però ja es coneixia per l’abundant ceràmica romana (campaniana, sigil·lada africana, sud-gàl·lica…) que es trobava a la superfície des de feia molts anys i que es conserva al Museu.

• La Necròpolis de Can Canyís (Banyeres del Penedès)

Va ser excavada als anys seixanta, i va aportar el material més interessant i important que es conserva al Museu. Es tracta de gran quantitat de material d’ornament: penjolls, braçalets, cadenetes, una joia zoomòrfica i sivelles de cinturó, tot de bronze, i de moltes armes de ferro com espases, soliferreums, ganivets, etc. El més espectacular, però, és l’aixovar d’un suposat “guerrer” amb espasa de ferro, soliferreum, ganivets, una sivella de cinturó, un suposat casc i dues gamberes de bronze, que són de les més ben conservades i senceres que s’han trobat al litoral català, a més de 15 escarabeus  i escaraboides. 
També cal destacar tres tipus d’urnes cineràries, on es conservaven les restes calcinades dels cadàvers, una amb la tapadora corresponent, i diverses “fusaioles”, que són petites peces arrodonides de teler. Per acabar, cal esmentar la troballa de vuit disquets de plata sobredaurada, de paret molt fina, que probablement formaven part d’un altra peça o eren una mena de fíbules més evolucionades.


• Cova de la Vallmajor (Albinyana)

Podria ser datada més o menys entre el calcolític (2200 – 1800 a.C) i l’edat del ferro – ibèric ple (450 – 200 a.C). Era probablement una cova sepulcral o d’habitatge. D’aquesta cova es conserva una gran quantitat de fragments de ceràmica feta a mà, de tot tipus i decorada amb diverses tècniques: amb incisions fetes amb les ungles, acanalada, raspallada, polida i quasi brillant, de l’anomenada de cordons (impressions fetes amb les empremtes dels dits), etc. La majoria pertanyen a l’edat del bronze mitjà i final. També hi destaca, per la seva importància:

• un petit fragment de ceràmica campaniforme
• un braçalet en forma de cinta i una punta de fletxa
• gran quantitat d’instruments de sílex entre gratadors, burins, perforadors, fulles...
• molins de mà
• destrals de basalt
• braçal d’arquer: fet de pedra porosa, servia perquè no fregués la corda de l’arc al braç. És típic de la civilització del vas campaniforme.
• botons piramidals i objectes diversos d’ornamentació
• punyals, punxons i una punta de fletxa.
 

• Tomoví (Albinyana)

Es tracta d’una probable vil·la d’època romana, que pot ser datada entre el segle I a.C i el segle II d.C. D’aquest jaciment cal destacar, per la seva importància, una “antefixa” , que servia per decorar les façanes, principalment la part de la teulada, que representa el bust d’una dona, i una “tègula” amb la marca del ceramista (T. PAETI).

 

• Cova del Garrofet (Querol, Alt Camp)

En aquesta cova s’hi va trobar ceràmica amb cronologia que va des del calcolític fins al segle II – I a.C, passant per l’edat del bronze i l’època ibèrica. Posteriorment, en el mateix indret també s’ha trobat una cullera d’època romana  i ceràmica medieval.
Dels materials que cal destacar tenim: fragments de paret lateral de kàlathos (atuells en forma de barret de copa) ibèric pintat, ceràmiques comunes ibèriques pintades, àmfores, sigil·lades i ceràmica grisa medieval.
La peça més emblemàtica, però, és una petita destral votiva de sílex (ritual). 

Webcam El Vendrell
Webcam el Vendrell
Webcam Plaça Nova
Webcam Plaça Nova
Enquesta Parc del Botafoc
facebook_48twitter_48