Pep JaiJosep Vidal i Riambau, “Pep Jai” (El Vendrell, 1917 – íd., 1989)
Nascut en un entorn pagès amb influències republicanes, fins als 13 anys compagina les feines del camp amb la formació educativa. A partir d’aleshores i en les estones de lleure que tenia, assisteix a les classes d’esperanto que s’impartien a la Cooperativa Obrera del Vendrell, on va conèixer a Andreu Nin, qui havia anat a visitar al grup després del seu retorn de Rússia.

La primera militància política de Pep Jai es troba l’any 1932, amb les Joventuts Comunistes del Bloc Obrer i Camperol. Però a partir de la fundació del POUM l’any 1935, Pep Jai passa a formar part del Comitè Local de les Joventuts del POUM fins a l’esclat de la Guerra Civil, quan va ser nomenat secretari d’organització de milícies al Comitè Local de Milícies Antifeixistes.

Després d’haver estat presoner en un camp de concentració a Lleó, haver realitzat treballs forçosos a Cuelgamuros i haver estat enviat a l’Àfrica en un batalló disciplinari, retorna al Vendrell. En la clandestinitat continua la seva lluita contra el franquisme, participant en la creació del primer front unitari contra el franquisme, l’Aliança Democràtica.

A més, la seva entrada com a encarregat a la Cooperativa Agrícola del Vendrell als anys cinquanta, el porta a conèixer més de fons la problemàtica dins del món pagès i serà des d’on farà difusió de la necessitat de reformes que pateix el món agrari. Fou un membre actiu dins de “La Lira”, on participava en gairebé totes les seves activitats, des del cant coral, passant per la Sarsuela o l’actuació teatral.

A finals dels cinquanta, coneix a Joan Reventós amb qui reprendrà la reorganització del Moviment Socialista de Catalunya al Penedès i anirà construint la idea inicial del que després es cristal·litzarà com un sindicat unitari per a tots els pagesos: la Unió de Pagesos (1973).

La voluntat de crear una alternativa que aglutinés les diverses corrents socialistes existents a Catalunya, l’experiència de Jai en el camp de la lluita per les igualtats foren una gran aportació en el procés de creació del Partit dels Socialistes de Catalunya i el seu important lideratge en el món de la pagesia, un dels elements de convicció perquè una bona part del món camperol formés part d’aquest nou partit.

Es va presentar com a cap de llista per la demarcació de Tarragona en les primeres eleccions democràtiques i, gràcies a la seva vinculació amb el món camperol, esdevingué un gran representant de la pagesia catalana dins de les Corts. Durant les dues legislatures que fou diputat, Jai formà part, com a secretari segon, i participà molt activament de la comissió d’agricultura. L’any 1982 és escollit senador per la circumscripció tarragonina juntament amb l’escriptor Carlos Barral.

Quatre anys després, al 1986, gairebé totes les entitats de la vila s’aplegaren per a retre-li un homenatge. L’acte públic es realitzà al Teatre de La Lira on, a més, participaren la màxima representació del PSC, Joan Raventós, el líder de la Unió de Pagesos, Raimon Obiols, el ministre Narcís Serra i el ministre d’Agricultura, Carlos Romero, que li lliurà la condecoració de l’Encomienda de San Isidro.

©2019 Ajuntament del Vendrell