Robert Schumann i Clara Wieck es coneixen de molt joves, essent alumnes de piano del pare d'ella, Friedrich Wieck. Des d'una amistat jovenívola va naixent un amor incondicional i fervorós que es transforma en matrimoni després de les vicissituds que han de travessar degudes a l'oposició del pare. Robert escriu la seva música per a Clara i Clara interpreta les obres de Robert, el qual les sent sovint a l'ombra i distanciat de la seva estimada.
Més endavant, apareix Johannes Brahms. És una arribada fulgurant a casa dels Schumann, que saluden l'arribada del jove com la d'un profeta de la música. L'amistat que s'estableix entre Johannes i Clara durarà tota la vida, amb moments de passió, moments de consol entre l'un i l'altre, sobretot en la mort de Schumann, i també moments de desavinença. És una amistat propera a l'amor, que Clara mai va voler transformar en realitat en memòria del seu espòs. Johannes Brahms va ser a punt de casar-se amb Julie, la filla dels Schumann, però al darrer moment se'n va desdir i va quedar cèlibe fins a la mort. Entre Schumann i Brahms, trobem el mutu reconeixement de dos grans artistes que es van influenciar l'un a l'altre i esdevingueren el nucli de la música romàntica alemanya per excel·lència.